Glogster

Plaça España

Ares

Zeus

Nuestro punto de partida es a la Plaça España, donde estan las torres venecianas. A partir de aquí vamos subiendo hacia el Palacio Nacional por la avenida de Maria Cristina. A los dos lados de la avenida de Maria Cristina hay muchos edificios, en que está el palacio de congresos y la fira de Barcelona.  Por el camino hemos encontrado muchos esculturas o representaciones de personajes de la mitologia grecoromana, como Ares i Zeus. En que lo hemos reconocido gracias a las imagenes del final del dosier.

 

Caixa Fòrum

Antes de subir a las escaleras mecánicas que nos lleva al Palacio Nacional, nos giramos hacia derecha donde esta Caixa Fòrum.

es un centro cultural gestionado por la La Caixa a través de su fundación como parte de la Obra Social de la entidad. Está pensado para todos los públicos y ofrece una amplia oferta cultural, artística y educativa.

Antes de ser un centro cultural fue una fábrica. De propiedad de Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial algodonero, especializado en la confección de mantas y toallas.

Os informo sobre algunas de las actividades que se hacen actualmente:

- 17 de mayo-8 de septiembre...... Què pensar què desitjar què fer

- 5 de abril-24 de junio ......georges Méliès La Màgia del cinema
 

Palacio Nacional

Salimos de la Caixa Fòrum y  seguimos hacia el Palacio Nacional. Subiendo el primer escala mecánico Podemos ver que hay una fuente gigante delante del Palacio Nacional. És la fuente Mágica, creada por Carlos Buigas  con motivo de la Exposición Universal de 1929. Es el elemento principal de un conjunto de juegos de luz y agua que se desarrolla en todo el eje desde el Palau Nacional hasta la Plaza España, que incluye cascadas y estanques y, en la parte inferior, hileras de columnas luminosas a ambos lados de la avenida, hoy en día sustituidas por surtidores iluminados de proporciones parecidas y de mantenimiento más sencillo.

Subimos otro escalera mecánica y llegamos donde el Palacio nacional. construido entre 1926 y 1929 para la Exposición Internacional de 1929 de Barcelona y que desde 1934 aloja el Muse Nacional de Arte de Cataluña (MNAC). Se expone arte románico, gótico, renacentista y barroco, arte moderno, contemporáneo ...

Medio escondido, subiendo unas esclaeras vimos que al lado de las escaleras habia varias fuentes, en la cual una de ellas aparece el Fauno. He aqui la foto: 

L'EIXAMPLE

El ensanche es uno de los 10 distritos de la ciudad de Barcelona. Surgió en el siglo XIX, después de derribar las murallas (1854-1856), para posibilitar la expansión de la ciudad, se convirtió en un requerimiento reivindicativo, tanto para la burguesía como para las capas populares barceloneses. Comprende un territorio de 7,48 km ² donde viven 269.185 habitantes (según el censo de 2009), en que lo convierte en el distrito más poblado de la ciudad.

Plan Cerdá

El plan cerdà fue un plan de reforma del ensanche de la ciudad de Barcelona.

Abril de 1859 convocó un concurso de proyectos del ensanche para la ciudad, que ganó el arquitecto municipal Rovira i Trias. Pero un decreto del gobierno de Madrid impuso un proyecto de Ildefons Cerdá.

Originalmente, el ensanche se construyó siguiendo el plan Cerdá.  Ildefons Cerdà diseñó un barrio con un trazado de calles cuadriculado, con islas octogonales de esquinas truncadas y con amplios espacios para peatones y jardines interiores.

Pero el ayuntamiento fue modificando las ordenanzas para autorizar aumentos del volumen edificado. Tras secesivos cambios, la edificación tiene poco que ver con la idea original.

  A=680 Km quadrats P= 3450 m

Mostra un mapa més gran

La Rajoleta

En esplugues está muy relacionado con la arquitectura modernista. Hay una fábrica de ladrillos en Esplugues. Es la Rajoleta Pujol i Bausis. Se abrió en 1858 por los socios fundadores Juan Terrada y Jaume Gelbert. Cerrada y reabierta en varias ocasiones y pasó a manos de la familia Pujol alrededor del año 1870-1875. En 1876 se hace propietario del 100% y sigue dirigiéndola hasta su muerte en 1892, con la ayuda de su hijo Pau Pujol y Vila. Dejo de funcionar el año 1984. En la actualidad es un proyecto de patrimonio cultural de reconversión de las estructuras existentes en un nuevo espacio museístico dedicado a la cerámica ya la arqueología industrial. 

Muchos arquitectos utilizaron las baldosas de esta fábrica, como Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Luis Domènech i Montaner.
Podemos ver las baldosas de esta fábrica en los siguientes lugares:

Casa Navas

Institut Pere Mata

Hospital Sant Pau

Parc Güell

Modernismo

És un estilo principalmente arquitectónico, aunque también se desarrolla en las otras artes plásticas(pintura y escultura), y sobre todo en el diseño y las artes decorativas, que reciben una especial atención. 

El modernismo fue a finales del siglo XX. Rechaza el estilo poco atractivo de la arquitectura industrial de la primera mitad del siglo XIX y desarrolla nuevos conceptos arquitectónicos basados en la Naturaleza. Los arquitectos decora el exterior del edificio con pájaros, mariposas, hojas y flores, o también figuras de personas o animales fabulosos. y en las cornisas elementos de cerámica de color. Las ventanas y los balcones disponen de rejas de hierro forjado, que son labradas artísticamente y contienen motivos inspirados en la Naturaleza.

Tuvo más de 100 arquitectos modernistas, de los más importantes i más destacados  de este estil son:
- Antoni Gaudí
- Josep Puig i Cadafalch
- Luis Domènech i Montaner

Illa de la Discòrdia

Casa Batlló

Casa Lleó i Morera

Casa Amatller

En esta isla de casas, llamada Illa de la Discòrdia, se encuentran tres de los edificios modernistas que son: la Casa Lleó i Morera (Lluís Domènech i Montaner), la casa Amatller ( Josep Puig i Cadafalch) y la Casa Batlló ( Antoni Gaudí).
La isla recibe este nombre por la rivalidad que tienen entre si los tres arquitectos, especialmente se refleja en las fachadas.
La Casa Lleó i Morera se empezó a construir el año 1902 y acabo de construirse el año 1906.
La Casa Amatller la empezaron a construir entre los años 1898 y 1900.
La Casa Batlló la empezaron a construir el año 1905 y fue acabada el año 1907.Las tres fachadas son distintas y las diferencias entre ellas son:  En la casa Batlló su fachada es mucho más colorida y destaca mucho más que las otras casas; la Casa Lleó i Morera tiene una fachada única y muy bonita, ya que, tiene las formas muy definidas y con muchas formas y figuras; de la casa Amatller su fachada tiene forma de escalera o de pirámide incas de Sudamérica, es una fachada recta. En la fachada de la Casa Batlló hay un animal representado, el animal que representa es un león. 




Mostra un mapa més gran

BARRI GÒTIC

És un dels quatre barris que formen el ciutat vella de la ciutat de Barcelona. És el centre històric de la ciutat. 

perquè barri gòtic es diu així? Crec que ja hauríeu endevinat, es diu així per les edificacions en estil gòtic.

Ens situem al mig de la plaça Catalunya, a més de que és un xic empastifat de *detritus de coloms podem donar una ullada als edificis que ens envolta. Si ens fixem bé, a dalt del tot del important banc de crèdit de Espanya, hi trobem una figura greco-romà. Que se li diuen Mercuri. 

A la cantonada amb les rambles sempre mirant el mar, hi podem trobar una escultura que representa el senyor Jordi Pujol i Soley. En la inscripció hi posa: Essent president de la generalitat de Catalunya el molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soler fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991.

Després comencem a endinsar-nos cap a un carreró molt petit a direcció al Hard Rock Cafè, encara que sembli que no hi hagi sortida, al final cap a esquerra ens portarà a una placeta. El nom de la placeta es diu Ramon Amadeu. El Ramon Amadeu va ser un escultor i pessebrista (Barcelona 1745-1821). 

L'església que veiem al davant és la de Santa Anna, té *claustre i sala de capitular. En el claustre hi ha un pou, rodejat de plantes, que són envoltat per moltíssims columnes formant passadissos. 

Plaça Vila Madrid

Sortint del carrer Santa Anna, anem cap al carrer de Bertrellans. En aquest carrer podem trobar 7 fanals penjats en la paret. Al final del carrer està la plaça de Vila Madrid. Aquí es pot veure les restes de la *necròpoli romana.

Continuem el itinerari per passatge Duc de la victòria. Quan arribem al fons trenquem a la dreta pel carrer de la Victòria, de nou a la dreta on és el carrer de la Porta ferrissa. Sabeu perquè es diu així aquest carrer? Un senyor que ens vam trobar allí ens van dir que es diu així perquè antigament, per aquí hi havia una gran porta de ferro que tancava la muralla de Barcelona.
Seguim fins al tocar la Rambla, podem veure un carrer petit,estret i *llòbrec. És el carrer de Petritxol. En aquest petit carrer hi podem trobar diferents endevinalles en les parets.
Aquí teniu d'alguns exemplars:

- Ací la mare de deu ens diu que el temps passa lleu: ho em entens que potser voldria dir que ens diu que el temps passa molt ràpid.
- Admireu de sol a sol el carrer de Petritxol: potser ens volen dir que admiraríem de les persones celebres que podem trobar en les plaques d'aquest carrer.
- De les cabres el ramat ja no embruta l'empedrat...

A més de endevinalles i endevinalles, també podem trobar plaques on ens diuen persones celebres que ha viscut o treballat en aquest carrer. Com per exemple:
-MONTSERRAT CABALLÉ, treballà a la casa comella l'any 1950. L'associació de veïns ho recorda en homenatge pel temps passat aquí.
- El doctor FRANCESC SALVÀ I CAMPILLO eminent home de ciències nasqué, visqué, morí a la casa Numero 11 d'aquest carrer de petritxol. Homenatge dels veïns 1985.
- Radio nacional de España en Barcelona y su campaña benèfica al ''sr. DALMAU'' vecino simbolico de esta calle. 

Plaça del pi

Seguim l'itinerari i arribem a la plaça del pi. Per què li han posat aquest nom? Com us podeu imaginar, en una banda de la plaça hi ha un pi altíssim, a més a més ens van dir que en aquell pi va morir un mariner.

Dintre d'aquest plaça tenim al davant l'església Santa Maria del pi, d'estil gòtic.








A continuació sortim pel carreró Ave Maria, Aquesta paraula prové del llatí. És molt important aquest idioma per nosaltres, perquè moltes llengües de Europa i la nostra és derivada a partir d'aquesta llengua.
Al final trenquem per la dreta hi és el carrer dels Banys Nous. S'anomena així perquè en aquest carrer es troba unes restes de banys romans molt antics.
El comerç que hi predominen és de venda major, on al nostre barri és escassa.

Uns metres més avall hi trobem el carrer de Call( call és un barri jueu medieval) en els números 5 i 7 hi trobem l'antic muralla de Barcelona, que hi ha unes pedres que sobresurten.
Per on és el carrer Marlet i el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, hi trobem una antiga antiga *sinagoga que és una comunitat jueva que estava formada pels fidels d’una població o barri. 

RAMBLA

La Rambla és un passeig que connecta la Plaça Catalunya amb  el port vell. Fa 2 Km de llargària, amb quatre trams anomenada Rambla de Canaletes, Rambla dels estudis, Rambla de sant Josep i la rambla dels Caputxins.

La Rambla era el primer itinerari que vam fer. Surtin del metro per la parada Catalunya de la línia L3  podem trobar lo més significatiu i popular: Font de Canaletes. 

Aquest font es troba a la tram de Canaletes. En una placa podem veure lo següent: 

                    

Si beveu aigua de la font de canaletes 

Sempre més sereu 

Uns enamorats de Barcelona 

I per lluny que us aneu 

Tornareu sempre

MACBA I CCCB

A principis de la tram de Canaletes, endinsem cap a un carreró de la mà dreta, i trobarem un dels museus més visitats. Que és MACBA i al costat CCCB.

MACBA és un  Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Fundat el 28 de novembre de 1995.  obra de l'arquitecte estatunidenc Richarol Meier. La utilització del color blanc, complementada per l'ús de claraboies de vidre i de materials reflectants, fa que l'edifici disposi d'una especial lluminositat. Projectat el 1990, la seva construcció es va iniciar el 1991 i es va allargar fins el 1995. Es dedica a l'exposició d'arts i les pràctiques culturals contemporànies. 

CCCB és el sigla de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Fundat 25 de febrer de 1994. obra dels arquitectes, d’Helio Piñón i Albert Viaplana. organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, cicles de cinema, cursos, conferències, i fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatges, intentant generar debat, pensament i reflexió al voltant de la ciutat i l'espai públic com també sobre els temes que vertebren l'actualitat. exposicions temporals: Exposicions temporals: Pasolini Roma (del 22 de maig al 15 de setembre), Arxiu Bolaño. 1977-2003(fins al 30 de juny), Dia i Nit de Museus (18 de maig).

Facultat universitaria

Al carrer dels Àngels hi trobem una facultat universitària. Que és la facultat de filosofia i la facultat de geografia i història que pertany a la universitat de Barcelona.

Entrant al número 47 del carrer Carme veurem jardins i vells edificis. Hi és un conjunt arquitectònic. La reial acadèmia de medicina, institut d’estudis catalans, reial acadèmia de farmàcia de Catalunya, biblioteca de Catalunya, antic hospital de santa creu...

Església Betlem i Portaferrisa

ESGLÉSIA BETLEM

interior de l'església

Al capdamunt del carrer Carme, tocant la rambla, trobem l'església Betlem. És una església barroca construït entre l’any 1680 -1729,(tot i que la decoració d’interior es va allargar fins 1855) per ordre de Jesuïta. A l’interior de l’edifici fou destruït l’any 1936 a República. Llavors s’hi van perdre nombroses obres.

A la façana principal,la porta apareix emmarcada per columnes salomòniques   (columnes helicoïdals) amb les escultures dels sants jesuïtes Ignasi de Loiola i   Francesc de Borja, obra d'Andreu sala.                   
         





PORTAFERRISA
Al carrer de la portaferrisa, tocant la rambla, podem trobar una font amb un mosaic de l'antic enrajolat.

Vocabulari

detrius: producte resultant de l'esmicolament, la desintegració d'un cos sòlid.
claustre: recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati que serveix de centre i comunicació a les principals depèndencies d'un monestir, catedral...
necròpoli: cementiri, especialment antic.
llòbrec: fosc, tenebrós.
criteri: judici,discerniment.
deixebla: Persona que rep l’ensenyament d’un mestre.
cura:Si fem una cosa amb molta cura és que la fem amb molta atenció, procurant que ens quedi molt bé.
bohèmia: vida despreocupada.
sinagoga:Una sinagoga és un edifici sagrat dels jueus, on es fan les pregàries de la seva religió.

Lluís Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Montaner(Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) fou un arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. un dels principals protagonistes del Modernisme català.

Nascut al carrer Avinyó de Barcelona, era el segon fill de Pere Domènech i Saló, un editor i enquadernador de prestigi i de Maria Montaner, que pertanyia a una família acomodada de Canet de Mar, població on va residir freqüentment a la seva casa-estudi avui convertida en museu.

Quan va acabar els estudis, viatjà juntament amb el seu amic Josep Vilaseca per França, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Àustria, per conèixer les tendències arquitectòniques.

L’edifici de l’Editorial Montaner i Simon (1879-1885) és el primer projecte important que Domènech va realitzar a Barcelona. L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li permeté construir diverses obres que el feren popular, com l’espectacular Gran Hotel Internacional, que es va construir en només 53 dies, o el Cafè-Restaurant del Parc de la Ciutadella (1887-1888), popularment anomenat el Castell dels Tres Dragons (avui museu de Zoologia). Construí també diversos edificis a Canet de Mar, com l’Ateneu Catalanista (1885-1887) o la Casa Roura (1889-1892), a Reus, l’Institut Pere Mata (1897-1919), la Casa Rull (1900), seu de l’actual Ajuntament i la Casa Navàs (1901-1907) o el Gran Hotel (1901-1903) a Palma de Mallorca.
altres com l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1901-1912) i el Palau de la Música Catalana (1905-1908), aquests dos darrers projectes són declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La seva actuació política començà de ben jove. Membre de La Jove Catalunya i del Centre Català, president de la Lliga de Catalunya (1888) i president de la Unió Catalanista (1892), també fou un dels organitzadors de l’assemblea que aprovà les Bases de Manresa i en presidí la sessió inaugural. Ingressà al Centre Nacional Català (1899) i, més tard, a la Lliga Regionalista (1901). Fou un dels diputats triomfadors de la candidatura anomenada dels quatre presidents el 1901 i fou reelegit el 1903, fins que el 1904, desencantat, va abandonar la política per dedicar-se a la investigació arqueològica i a la història.