BARRI GÒTIC

És un dels quatre barris que formen el ciutat vella de la ciutat de Barcelona. És el centre històric de la ciutat. 

perquè barri gòtic es diu així? Crec que ja hauríeu endevinat, es diu així per les edificacions en estil gòtic.

Ens situem al mig de la plaça Catalunya, a més de que és un xic empastifat de *detritus de coloms podem donar una ullada als edificis que ens envolta. Si ens fixem bé, a dalt del tot del important banc de crèdit de Espanya, hi trobem una figura greco-romà. Que se li diuen Mercuri. 

A la cantonada amb les rambles sempre mirant el mar, hi podem trobar una escultura que representa el senyor Jordi Pujol i Soley. En la inscripció hi posa: Essent president de la generalitat de Catalunya el molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soler fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991.

Després comencem a endinsar-nos cap a un carreró molt petit a direcció al Hard Rock Cafè, encara que sembli que no hi hagi sortida, al final cap a esquerra ens portarà a una placeta. El nom de la placeta es diu Ramon Amadeu. El Ramon Amadeu va ser un escultor i pessebrista (Barcelona 1745-1821). 

L'església que veiem al davant és la de Santa Anna, té *claustre i sala de capitular. En el claustre hi ha un pou, rodejat de plantes, que són envoltat per moltíssims columnes formant passadissos. 

Plaça Vila Madrid

Sortint del carrer Santa Anna, anem cap al carrer de Bertrellans. En aquest carrer podem trobar 7 fanals penjats en la paret. Al final del carrer està la plaça de Vila Madrid. Aquí es pot veure les restes de la *necròpoli romana.

Continuem el itinerari per passatge Duc de la victòria. Quan arribem al fons trenquem a la dreta pel carrer de la Victòria, de nou a la dreta on és el carrer de la Porta ferrissa. Sabeu perquè es diu així aquest carrer? Un senyor que ens vam trobar allí ens van dir que es diu així perquè antigament, per aquí hi havia una gran porta de ferro que tancava la muralla de Barcelona.
Seguim fins al tocar la Rambla, podem veure un carrer petit,estret i *llòbrec. És el carrer de Petritxol. En aquest petit carrer hi podem trobar diferents endevinalles en les parets.
Aquí teniu d'alguns exemplars:

- Ací la mare de deu ens diu que el temps passa lleu: ho em entens que potser voldria dir que ens diu que el temps passa molt ràpid.
- Admireu de sol a sol el carrer de Petritxol: potser ens volen dir que admiraríem de les persones celebres que podem trobar en les plaques d'aquest carrer.
- De les cabres el ramat ja no embruta l'empedrat...

A més de endevinalles i endevinalles, també podem trobar plaques on ens diuen persones celebres que ha viscut o treballat en aquest carrer. Com per exemple:
-MONTSERRAT CABALLÉ, treballà a la casa comella l'any 1950. L'associació de veïns ho recorda en homenatge pel temps passat aquí.
- El doctor FRANCESC SALVÀ I CAMPILLO eminent home de ciències nasqué, visqué, morí a la casa Numero 11 d'aquest carrer de petritxol. Homenatge dels veïns 1985.
- Radio nacional de España en Barcelona y su campaña benèfica al ''sr. DALMAU'' vecino simbolico de esta calle. 

Plaça del pi

Seguim l'itinerari i arribem a la plaça del pi. Per què li han posat aquest nom? Com us podeu imaginar, en una banda de la plaça hi ha un pi altíssim, a més a més ens van dir que en aquell pi va morir un mariner.

Dintre d'aquest plaça tenim al davant l'església Santa Maria del pi, d'estil gòtic.








A continuació sortim pel carreró Ave Maria, Aquesta paraula prové del llatí. És molt important aquest idioma per nosaltres, perquè moltes llengües de Europa i la nostra és derivada a partir d'aquesta llengua.
Al final trenquem per la dreta hi és el carrer dels Banys Nous. S'anomena així perquè en aquest carrer es troba unes restes de banys romans molt antics.
El comerç que hi predominen és de venda major, on al nostre barri és escassa.

Uns metres més avall hi trobem el carrer de Call( call és un barri jueu medieval) en els números 5 i 7 hi trobem l'antic muralla de Barcelona, que hi ha unes pedres que sobresurten.
Per on és el carrer Marlet i el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, hi trobem una antiga antiga *sinagoga que és una comunitat jueva que estava formada pels fidels d’una població o barri. 

Seguidament vam arribar al final del carrer Sant Domènec del Call i a mà dreta i de immediat girant a l’esquerra, al carrer de Sant Felip Neri fins a arribar a una plaça. Tenia una font al ben mig d’aquesta i a un dels cinc costats que tenia es trobava l’església amb els seus impactes de bales, que són uns grans testimonis de la guerra civil espanyola. També  hi havia fanals, uns fanals que ja havíem vist a les Rambles, amb un estil gòtic, però amb una petita diferencia: els fanals de la plaça són més complexos. Seguidament passant per sota de l’arcada de la plaça, vam arribar pel carrer Montjuïc de Bisbe a una plaça anomenada Garriga i Bachs. Vam fer un petit descans per tornar a agafar forces. Després ens vam dirigir cap al monument El P. Juan Califa. En el monument hi havia una placa que deia: “ El P. Juan  Califa: El Dr. Joaquim Pou D. Joan Massana: D. Salvador Aulet: D. Jose Navarro: D. Pedro Lastortas: D. Julian Portet: y : D. Ramon Mas ,Sacrificaron su vida por Dios: por la patria y por el rey. La ciudad agradecida enaltece aqui perspectivamente su mamoria.  1929” 

Temple Romà, Generalitat i Ajuntament

Sortint del Temple i tot tornant al carrer de la Pietat vam veure el Palau de Lloctinent. Un lloctinent  és una persona de menor rang jeràrquic que es pot fer càrrec de les atribucions i funcions del mateix. El palau servia per el allotjament del representat del rei de Catalunya. Des del 1318 i fins el 1993 tingué seu al Palau del Lloctinent del Palau Reial Major de Barceloan, i partir d'aquella data s'efectuà un traslladat parcial a l'Edifici Almogàvers, de manera que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia Travessant l’edifici vam acabar a la Plaça del Rei i ens vam esmunyir*  fins al final de la plaça vam reconèixer els següents edificis:  Església de Sta. Àgata, Mirador del rei Martí, Saló del Tinell, Capella de Santa Àgata.
El Saló del Tinell tenia com a funció, en la edat mitjana i convertit per unes monges, en una església.  Un altre carrer connecta amb el carrer Veguer. Un veguer era un conseller que en aquest moment era com un petit alcalde, la seva funció consistia en aprovar i fer lleis. Una expressió bastant coneguda per aquella zona era la de “Cor polític” que volia dir que allà es trobava la Generalitat i l’ajuntament, que eren els edificis politics més importants. 

Tot seguit, anant carrer cap a munt i mirant una mica cap a dalt, hi ha un pont gòtic que uneix El Departament de la Presidència i la casa on vivia el President de la Generalitat. Al costat està el carrer Pietat hi ha una altre placa que diu:

Després en la catedral que es troba hi ha un timpà* amb una escultura que representa La Pietat. Mirant cap a munt es poden indentificar unes gàrgoles*bastant grans. Aquesta catedral de Barcelona té un estil gòtic. 

Pujant una mica el carrer ens trobem amb la Casa del Canonges. Us preguntareu per què té aquest nom, doncs s’anomena així perquè hi vivia el president de la Generalitat de Catalunya. Els canonges eren dignitaris dins l’església catòlica, girant al carrer del Paradís, trobem les restes de l’antic Temple Romà. Les seves columnes són del  segle 19, i actualment és el  Temple d’Agust (Museu d’història de Barcelona). 

Hem acabat enmig de dos edificis, ara, arribant al carrer del Call i al carrer del Bisbe i de la Ciutat, es trobava el Forum de l’antiga Barcino (centre polític, religiós i administratiu). Hi ha dos edificis emblemàtics* que destaquen que són: La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Les seves funcions a l’edat mitjana eren fer las lleis raünin a tots el consellers.    A la façana de la Generalitat de Catalunya es troba l’estàtua de Sant Jordi es troba allà perquè es el patró de Catalunya . En aquest balco també han passat la república catalana (1934) i la vinguda de Tarradellas (president).

Vam arribar a la plaça de l’Àngel i vam passar a la Via Laietana. Els Laietans eren un poble iber que habitava la part de costa al sud del riu Llobregat. Per la zona on estem ara va ser oberta per unir l’Eixample i el port. Seguidament, estàvem en el carrer l’Argentaria. 

Ara hem entrat a la Ribera, un eixam* de carrers petits. En aquest carrer s’hi establien le mes antigues famílies d’orfebres*. Entre els números 64-66 es troba una placa a la façana; hi diu:

Estant-se aquí va escurar els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). De mare gitana d’obrera stirp i de lleial nació: De dignat poeta. Al poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll, Barcelona, 1994. Al final del carrer, es troba l’església Santa Maria del Mar la qual va ser construïda en el segle XIV. És un exemple magnífic del gòtic català.

Vam donar la volta a l'església i hi havia un placeta amb una barana de marbre, som al Fossar de les Moreres. El Fossar de les Moreres  era el lloc on enterraven els que van defensar a la causa de Catalunya. El marbre te una inscripció que diu: ‘’Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor: Fins perdent nostres banderes, serà  l’urna de l’honor’’. Al 1714 va succeir els fets dels màrtirs, que eren les víctimes que van defensa a la causa a Catalunya. A la plaça hi podeu trobar un peveter que va ser inaugurat entre l’any 1713-1714. Vam fer algunes preguntes als veïns de la zona i la seva opinió és: ‘’Penso que es un bon record, ja que, es una bona manera  de recordar a la gent que va defensar a Catalunya.’’

Finalment, vam sortir al passeig de Born, que era un antic mercat de Barcelona.

Palau Dalmases

El carrer de Montcada és un dels més llargs i rectilinis de la Barcelona medieval, té un conjunt únic de palaus i residències aristocràtiques que constitueixen el conjunt més interessant d'arquitectura civil medieval de la ciutat. Al núm. 23 hi ha la Casa de la Torre Triforada, on es conserva millor el caràcter inicial de  les façanes barcelonistes del segle XVI. Al núm. 20 trobareu el Palau Dalmases . La seva entitat, Espai Barroc , s'hi fa música flamenca.  

Palau de Berenguer d' Aguilar

Al núm. 15 hi ha el Palau de Berenguer d'Aguilar, que és la seu de l'actual Museu Picasso.Em entrat a la planta baixa, i a mà detra em trobat unes antigues tines romanes. Es feien servir per guardar els animals.

Enfront, al núm. 12, s’hi trova la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d’Indumentària, antigament Palau del Marquès de Llió.

És un carrer dedicat a l’art . Actualment , l’han tancat i l’han traslladat d’aquí a Pedralbes , a l’edifici de les Glories.

Després del museu Picasso, travessem el carrer Princesa, això encara és carrer Montcada, fins arribar a la Plaça d’en Marcús.Hi ha una petita església, i al costat el carrer d’Assaonadors.Un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells d’animals ja netes fins a fer-ne cuir.

 

A l’altra banda de l’esglesia trobem el carrer de Carder, després anem a má Esquerra pel carrer Giralt el Pelliser. En Giralt treballava en les pells 

Palau de la música catalana

 

 Al final del carrer ensopeguem  amb el de Sant Pere més Baix, girem a l’esquerra, i després a la dreta, pel carrer de la Mare de Déu del Pilar, fins que arribem al carrer de Sant Pere més Alt, on a més de trencar a mà Esquerra, ens em quedat bocabadats amb la vista del Palau de la Música Catalana. L’arquitecte d’aquest Palau va ser l’arquitecte Barceloní Lluís Domènech i Montaner.És d’estil gòtic .La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja.

  

El seu nom actual es Palau Música Catalana.
Hi ha dues façanes, la seva diferencia és, la primera façana és d'estil gòtic amb decoracions, escultures i mosaics.La segona és una façana contemporània.
Després, en una cantonada hi ha un relleu, en veiem mosaics de flors i a dalt decoracions d'estatues.