Temple Romà, Generalitat i Ajuntament
Sortint del Temple i tot tornant al carrer de la Pietat vam veure el Palau de Lloctinent. Un lloctinent és una persona de menor rang jeràrquic que es pot fer càrrec de les atribucions i funcions del mateix. El palau servia per el allotjament del representat del rei de Catalunya. Des del 1318 i fins el 1993 tingué seu al Palau del Lloctinent del Palau Reial Major de Barceloan, i partir d'aquella data s'efectuà un traslladat parcial a l'Edifici Almogàvers, de manera que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia Travessant l’edifici vam acabar a la Plaça del Rei i ens vam esmunyir* fins al final de la plaça vam reconèixer els següents edificis: Església de Sta. Àgata, Mirador del rei Martí, Saló del Tinell, Capella de Santa Àgata.
El Saló del Tinell tenia com a funció, en la edat mitjana i convertit per unes monges, en una església. Un altre carrer connecta amb el carrer Veguer. Un veguer era un conseller que en aquest moment era com un petit alcalde, la seva funció consistia en aprovar i fer lleis. Una expressió bastant coneguda per aquella zona era la de “Cor polític” que volia dir que allà es trobava la Generalitat i l’ajuntament, que eren els edificis politics més importants.
Sortint del Temple i tot tornant al carrer de la Pietat vam veure el Palau de Lloctinent. Un lloctinent és una persona de menor rang jeràrquic que es pot fer càrrec de les atribucions i funcions del mateix. El palau servia per el allotjament del representat del rei de Catalunya. Des del 1318 i fins el 1993 tingué seu al Palau del Lloctinent del Palau Reial Major de Barceloan, i partir d'aquella data s'efectuà un traslladat parcial a l'Edifici Almogàvers, de manera que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia Travessant l’edifici vam acabar a la Plaça del Rei i ens vam esmunyir* fins al final de la plaça vam reconèixer els següents edificis: Església de Sta. Àgata, Mirador del rei Martí, Saló del Tinell, Capella de Santa Àgata.
El Saló del Tinell tenia com a funció, en la edat mitjana i convertit per unes monges, en una església. Un altre carrer connecta amb el carrer Veguer. Un veguer era un conseller que en aquest moment era com un petit alcalde, la seva funció consistia en aprovar i fer lleis. Una expressió bastant coneguda per aquella zona era la de “Cor polític” que volia dir que allà es trobava la Generalitat i l’ajuntament, que eren els edificis politics més importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada