Introducció

Benvinguts al nostre blog,

Aquest any, tercer d’ESO, fa un crèdit de síntesi sobre la ciutat de Barcelona. Aquest treball  dura quatre dies anant a Barcelona i 5 dies fent un blog, en el qual heu entrat.
El blog esta separat en quatre itineraris( l’Eixample, Les Rambles, Montjuïc i el Barri Gòtic)  En aquesta pagina us podreu informa de llocs que hem visitat. Barcelona es una ciutat coneguda i amb molts llocs curiosos. Que us sembla donar un petit tomb virtual? Podreu aprendre noves coses sobre aquesta ciutat .

A part de visitar edificis famosos, hem aprés coses sobre els seus arquitectes. En l’apartat de biografies sabreu qui són i que van construir o dissenyar. També veureu paraules que estan amb un asterisc i són vermelles, és perquè són paraules de vocabulari, les podreu consultar en l’apartat de diccionari.

Ha sigut una experiència molt bona i divertida, encara que ha sigut una mica cansada. Aquest quatre dies ha fet molta calor, però encara així hem caminat quilometres per descobrir nous llocs. Ara tot l’esforç que hem fet aquest dies estarà explicat en aquest blog. Ha sigut divertit anar amb els companys a visitar racons desconeguts.

Desitgem que us agradi aquest blog i us animem a que visiteu Barcelona, realment es un lloc amb molta historia i molta bellesa.  Barcelona te un bon clima i unes platges precioses. Si alguna vegada veniu, o viviu en Barcelona, disfuteu d’aquesta bonica ciutat. 

Les coses més boniques poden ser les que més ocultes estàn.

Estadio Olímpico

Torre Calatrava

Bienvenidos al Estadio Olímpico de Barcelona. Es un espacio muy grande, ¿verdad? Pues este Estadio fue diseñado por el arquitecto Pere Domènech i Roura; y fue inaugurado el año 1929. El estadio fue cerrado en la época de la guerra civil, pero al finalizar la guerra fue reinaugurado el 1995 con pruebas de atletismo, equitación, futbol y hockey sobre hierba. En este gran estadio el acontecimiento más importante que se hizo fueron las Olimpiadas del 92. Al lado se encuentra el Palau Sant Jordi. ¿Sabéis que también acogió juegos de las Olimpiadas? Pues sí, acogió los siguientes: Tenis de mesa ( ping-pong) y voleibol.  Actualmente, el Palau Sant Jordi se utiliza sobre todo para acontecimientos  musicales como conciertos, conciertos de orquestras, musicales… Y también se celebra deportes de interior, como por ejemplo: partidos de básquet , voleibol, futbol sala…

Podemos ver des de muy lejos una gran torre blanca. Esa torre se llama la torre de Calatrava, es una torre de telecomunicaciones.

Illa de la Discòrdia

Casa Batlló

Casa Lleó i Morera

Casa Amatller

En esta isla de casas, llamada Illa de la Discòrdia, se encuentran tres de los edificios modernistas que son: la Casa Lleó i Morera (Lluís Domènech i Montaner), la casa Amatller ( Josep Puig i Cadafalch) y la Casa Batlló ( Antoni Gaudí).
La isla recibe este nombre por la rivalidad que tienen entre si los tres arquitectos, especialmente se refleja en las fachadas.
La Casa Lleó i Morera se empezó a construir el año 1902 y acabo de construirse el año 1906.
La Casa Amatller la empezaron a construir entre los años 1898 y 1900.
La Casa Batlló la empezaron a construir el año 1905 y fue acabada el año 1907.Las tres fachadas son distintas y las diferencias entre ellas son:  En la casa Batlló su fachada es mucho más colorida y destaca mucho más que las otras casas; la Casa Lleó i Morera tiene una fachada única y muy bonita, ya que, tiene las formas muy definidas y con muchas formas y figuras; de la casa Amatller su fachada tiene forma de escalera o de pirámide incas de Sudamérica, es una fachada recta. En la fachada de la Casa Batlló hay un animal representado, el animal que representa es un león. 




Mostra un mapa més gran

Seguidament vam arribar al final del carrer Sant Domènec del Call i a mà dreta i de immediat girant a l’esquerra, al carrer de Sant Felip Neri fins a arribar a una plaça. Tenia una font al ben mig d’aquesta i a un dels cinc costats que tenia es trobava l’església amb els seus impactes de bales, que són uns grans testimonis de la guerra civil espanyola. També  hi havia fanals, uns fanals que ja havíem vist a les Rambles, amb un estil gòtic, però amb una petita diferencia: els fanals de la plaça són més complexos. Seguidament passant per sota de l’arcada de la plaça, vam arribar pel carrer Montjuïc de Bisbe a una plaça anomenada Garriga i Bachs. Vam fer un petit descans per tornar a agafar forces. Després ens vam dirigir cap al monument El P. Juan Califa. En el monument hi havia una placa que deia: “ El P. Juan  Califa: El Dr. Joaquim Pou D. Joan Massana: D. Salvador Aulet: D. Jose Navarro: D. Pedro Lastortas: D. Julian Portet: y : D. Ramon Mas ,Sacrificaron su vida por Dios: por la patria y por el rey. La ciudad agradecida enaltece aqui perspectivamente su mamoria.  1929” 

Temple Romà, Generalitat i Ajuntament

Sortint del Temple i tot tornant al carrer de la Pietat vam veure el Palau de Lloctinent. Un lloctinent  és una persona de menor rang jeràrquic que es pot fer càrrec de les atribucions i funcions del mateix. El palau servia per el allotjament del representat del rei de Catalunya. Des del 1318 i fins el 1993 tingué seu al Palau del Lloctinent del Palau Reial Major de Barceloan, i partir d'aquella data s'efectuà un traslladat parcial a l'Edifici Almogàvers, de manera que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia Travessant l’edifici vam acabar a la Plaça del Rei i ens vam esmunyir*  fins al final de la plaça vam reconèixer els següents edificis:  Església de Sta. Àgata, Mirador del rei Martí, Saló del Tinell, Capella de Santa Àgata.
El Saló del Tinell tenia com a funció, en la edat mitjana i convertit per unes monges, en una església.  Un altre carrer connecta amb el carrer Veguer. Un veguer era un conseller que en aquest moment era com un petit alcalde, la seva funció consistia en aprovar i fer lleis. Una expressió bastant coneguda per aquella zona era la de “Cor polític” que volia dir que allà es trobava la Generalitat i l’ajuntament, que eren els edificis politics més importants. 

Tot seguit, anant carrer cap a munt i mirant una mica cap a dalt, hi ha un pont gòtic que uneix El Departament de la Presidència i la casa on vivia el President de la Generalitat. Al costat està el carrer Pietat hi ha una altre placa que diu:

Després en la catedral que es troba hi ha un timpà* amb una escultura que representa La Pietat. Mirant cap a munt es poden indentificar unes gàrgoles*bastant grans. Aquesta catedral de Barcelona té un estil gòtic. 

Pujant una mica el carrer ens trobem amb la Casa del Canonges. Us preguntareu per què té aquest nom, doncs s’anomena així perquè hi vivia el president de la Generalitat de Catalunya. Els canonges eren dignitaris dins l’església catòlica, girant al carrer del Paradís, trobem les restes de l’antic Temple Romà. Les seves columnes són del  segle 19, i actualment és el  Temple d’Agust (Museu d’història de Barcelona). 

Palau del Mar

Les embarcacions que eren comunes l’any 1888 que es trobaven al port eren d’estil de Golondrina. Travessant el pont  fa deu anys hi podíem trobar el port on embarcaven i desembarcaven moltes embarcacions que portaven passatgers, mercaderies...
El Palau del Mar va ser construït entre el 1880 i el 1890. Abans eren els Magatzems Generals del Comerç, però actualment, l’edifici es la seu del Museu d’Història de Catalunya i del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet, nascut el 25 de juny de 1852 a Reus, i mort a Barcelona el 10 de juny de 1926. Va ser un arquitecte català reconegut mundialment gracies a la seva gran imaginació.

Va realitzar la seva carrera d’arquitectura a Barcelona. Unes de les primeres obres que va fer es van reflectar en els estils: neogòtic,mudèjar i barroc. Encara que la seva verdadera inspiració era la natura ( onades, fulles, pedra…) i les formes geomètriques.

La infància de Antoni va ser una mica dura per culpa de problemes reumàtics. Aquesta enfermetat la va portar a sobre tota la vida. De petit jugava amb un amic seu a les ruïnes no molt llunyanes al seu col·legi, des d’aquella època es va començar a interessar per l’arquitectura. El seu punt fort era el dibuix i sempre a l’ institut i al batxillerat participava en les decoracions que es feien en festes, teatres, funcions…  

Es considera que Gaudí es un arquitecte del modernisme, però hi ha dubtes,perquè el seu estil no es ben be modernisme, sinó que tenia un estil propi. Un estil destacat per l’arquitecte es el trencadís. El trencadís són trossos de cerámica vidrada o tossos que sobren de la fàbrica de la Rajoleta, i ho utilitzava per crear sanefes i formes diferents.

La mort de Gaudí va ser provocada per un trambaix. Gaudí des de petit tenia problemes amb l’oïda i un dia passant per les vies del trambaix, el va atropellar i va morir en l’acte. Potser només va morir el cos, però el gran artista que portava a dins, segueix amb vida.

Obres famoses de Antoni Gaudí i Cornet:

Palau Güell

Casa Milà

Cripta i façana del Naixement de la Sagrada Família

Casa Vicens

Casa Batlló

Cripta de la Colònia Güell

Parc Güell

Sagrada Família

Hotel Atracció

Timpà:  En l’arquitectura significa que alguna cosa es clàssica o amb frontó

Gàrgoles: Canal sortit de la façana per on es vessava l’aigua de la pluja i sovint acabada amb una figura grotesca o fantàstica
Esmunyir: Passar, lliscar, travessar un lloc estret.