Lluís Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Montaner(Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) fou un arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. un dels principals protagonistes del Modernisme català.

Nascut al carrer Avinyó de Barcelona, era el segon fill de Pere Domènech i Saló, un editor i enquadernador de prestigi i de Maria Montaner, que pertanyia a una família acomodada de Canet de Mar, població on va residir freqüentment a la seva casa-estudi avui convertida en museu.

Quan va acabar els estudis, viatjà juntament amb el seu amic Josep Vilaseca per França, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Àustria, per conèixer les tendències arquitectòniques.

L’edifici de l’Editorial Montaner i Simon (1879-1885) és el primer projecte important que Domènech va realitzar a Barcelona. L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li permeté construir diverses obres que el feren popular, com l’espectacular Gran Hotel Internacional, que es va construir en només 53 dies, o el Cafè-Restaurant del Parc de la Ciutadella (1887-1888), popularment anomenat el Castell dels Tres Dragons (avui museu de Zoologia). Construí també diversos edificis a Canet de Mar, com l’Ateneu Catalanista (1885-1887) o la Casa Roura (1889-1892), a Reus, l’Institut Pere Mata (1897-1919), la Casa Rull (1900), seu de l’actual Ajuntament i la Casa Navàs (1901-1907) o el Gran Hotel (1901-1903) a Palma de Mallorca.
altres com l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1901-1912) i el Palau de la Música Catalana (1905-1908), aquests dos darrers projectes són declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La seva actuació política començà de ben jove. Membre de La Jove Catalunya i del Centre Català, president de la Lliga de Catalunya (1888) i president de la Unió Catalanista (1892), també fou un dels organitzadors de l’assemblea que aprovà les Bases de Manresa i en presidí la sessió inaugural. Ingressà al Centre Nacional Català (1899) i, més tard, a la Lliga Regionalista (1901). Fou un dels diputats triomfadors de la candidatura anomenada dels quatre presidents el 1901 i fou reelegit el 1903, fins que el 1904, desencantat, va abandonar la política per dedicar-se a la investigació arqueològica i a la història.